"España tendrá que explicar en la ONU el acoso a Garzón"

Article de Pere Rusiñol al diari Público del 29 d’abril de 2009 sobre la compareixença del Govern espanyol a la ONU en referència a la dificultat d’investigar els crims del franquisme i la imputació del magistrat Garzón. Actualment sis ens de la ONU debaten sobre el tema a instàncies de diverses ONG.

Accediu al text complet de la notícia.

La dreta cavernària per molt que pensi que l’ONU atempta contra la democràcia i la independència judicial, tal com opinen de tots els que qüestionem la infabil·litat del Tribunal Suprem, s’hauria de mossegar la llengua quan menysprea el dolor de les víctimes.

El plagi de Manos Limpias

Continuació del culebrot al Tribunal Suprem, ara que el jutge Luciano Varela ha admès a tràmit la recusació formulada per la defensa de Garzón podeu anar llegint els documents que Manos Limpias va copiar de l'acte de Varela que han sortit a la llum recentment al següent enllaç.

Si voleu estar totalment informats demà dijous 29 d'abril podeu comprar el diari Público amb el llibre dels autos del jutge Garzón sobre els crims de la dictadura prologat per l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo per 2 €.

Entre les víctimes no hi ha classes

Article d'opinió a El Periódico de Reyes Mates, filòsof i investigador del CSIC. 

"María Zambrano va escriure el 1961 una Carta sobre el exilio, dirigida als joves antifranquistes de l’època que volien acabar amb la dictadura i construir una Espanya moderna, i arxivar el passat. Zambrano els deia que així podrien aconseguir algun consens superficial entre els nascuts després de la guerra, però no la reconciliació. Una mica això és el que està passant avui. N’hi ha hagut prou que un jutge gosi obrir la causa del franquisme per jutjar els delictes pendents perquè es disparin les alarmes."

Accediu al text complet. 

"La memòria històrica i Samaranch"

Article d'opinió a El Periódico de Josep-Maria Terricabras 

"La farsa, però, s’ha convertit en esperpent en la mort del marquès de Samaranch, feixista il·lustre, de camisa blava i braç enlaire quan ja ben pocs l’alçaven. Jo sí que tinc memòria i recordo les paraules commogudes de Samaranch a la joventut, elogiant Franco després de la seva mort, perquè era per a tots un model, un exemple. El mateix que va fer venir els Jocs Olímpics a Barcelona és qui va introduir una clàusula als estatuts del COI perquè la Catalunya autònoma no en pogués ser mai membre. Deixo de banda ara els negocis del COI i la deshonestedat de molts dels seus membres sota la seva llarguíssima presidència. 

Que descansi en pau, com tothom. Però no al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. ¿Jo he d’oblidar el seu passat feixista que ell no ha volgut reconèixer mai? Potser no era tan passat."

Accediu al text complet.

Acte de dia 24 d'abril de 2010 a la plaça Sant Jaume

L’acte, que es va celebrar el dissabte 24 d’abril de 2010 a la plaça Sant Jaume, va ser presentat per dos dels organitzadors de la plataforma ciutadana “Investigar crims contra la humanitat no és delicte” i alhora familiars de represaliats al franquisme: Jordi Torres i Delphine Crespo, néta d’exiliats a França. 

En primer lloc, vam comptar amb la participació de l’escriptora Rosa Regàs que va explicar clarament quins eren els motius que ens porten a movilitzar-nos: 

"Ens han empès a manifestar-nos. El detonant ha estat el judici injust a Garzón, però la gent és aquí per moltes altres raons. Volen que s'acabi la impunitat, que els expliquin per què Falange segueix sent un partit legal, que es busquin els seus desapareguts. Després de molts anys de por, per fi s'atreveixen a sortir al carrer i a expressar-se ". 

L’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ens va encoratjar a continuar i a discrepar, cosa que en paraules seves "reforça l’Estat democràtic de dret", constatant que les manifestacions a favor de Garzón havien obtingut una primera conquesta perquè hem aconseguit avergonyir al jutge Varela que ha retirat la Falange de la causa contra Garzón. Villarejo fins i tot va posar al servei d’aquesta causa la creu de Sant Jordi que acaba de rebre. 

També hi van participar les associacions de memòria històrica amb testimonis de Manuel Perona, president de l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya; de l’Associació d’Expresos Polítics de Catalunya, amb la participació d’Enric Pubill, president i membre en el Consell Participatiu del Memorial Democràtic, i Lluís Martí Bielsa, el seu secretari –podeu veure el vídeo de la seva participació a continuació–; i de l’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat i la Mesa per la memòria històrica que ens van recordar la seva lluita per a l’anul·lació del judici a Lluís Companys, l’únic president democràtic d’Europa condemnat a mort i afusellat; i els testimonis de Paquita Cruz o Paquita Dinamitera i el seu marit Juan. 

En l’any del centenari del naixement de Miguel Hernández li vam retre el nostre petit homenatge amb el poema "Rosario, dinamitera" cantat per Paquita Cruz i amb els poemes que van recitar els actors Fernando Guillén i Vicky Peña. 

Finalment l’acte va acabar amb la lectura del manifest de la plataforma a càrrec de l’escriptora Carmen Domingo i l’actor Jordi Dauder, al text complet del qual podeu accedir i signar-lo en el següent enllaç:
http://jorecolzoagarzon.blogspot.com/p/manifest.html.

Els discursos de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del franquisme

Enric Pubill, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics:


I Lluís Martí Bielsa:

La concentració a plaça St. Jaume a la premsa

ABC:  Unas 4.500 personas salen a la calle en Barcelona en apoyo de Garzón

Avui: 4.500 persones omplen la plaça Sant Jaume per donar suport al jutge Garzón

El Mundo: El acto de apoyo a Garzón reúne en el centro de Barcelona a cerca de 5.000 personas

El Periódico: El setge a Garzón treu al carrer el dolor de les víctimes del franquisme

Público: Barcelona se moviliza para exigir el fin de la impunidad

Regió 7: Cinc mil persones donen suport a Garzón

La Vanguardia: Miles de personas se manifiestan en apoyo a Baltasar Garzón

La concentració a plaça St. Jaume a la televisió

Justícia universal per a acabar amb la impunitat

Compartim amb molts de vosaltres si més no les controvèrsies i reserves que susciten algunes de les actuacions del magistrat Baltasar Garzón. Per bé que no oblidem que baix l’empara del principi de Justícia universal, que parteix de la base que els crims de lesa humanitat no prescriuen i poden ser jutjats en qualsevol lloc del món, va jutjar repressors argentins i xilens que varen culminar amb la detenció d’Augusto Pinochet l’octubre de 1998 a Londres i que van ajudar a Argentina, Uruguai i Brasil a lliurar-se de les cadenes que constrenyien la seva justícia que suposaven les seves respectives lleis d’amnistia. 

Això no obstant, molts no enteníem perquè no es jutjaven els genocidis comesos durant la guerra i la repressió franquistes i el que succeeix al Tribunal Suprem ens mostra que el motiu és que l’extrema dreta a l’Estat espanyol té encara un poder immens que estén els seus tentacles en tots els àmbits, cosa impensable a països realment democràtics i que han sabut acabar d'arrel amb el feixisme per exemple a Alemanya on els partits d’ideologia nazi o neonazi no són legals. Però és clar aquí no hi ha hagut uns judicis com els de Nuremberg...

Els mundo al revés per Toni Campos

"Antes de explicarme, debo decir, que nunca me han gustado los jueces mediaticos, ni la justicia de los grandes focos y titulares, ni la pose de "Divo" que a veces gasta el juez Garzón. A pesar de ello, me parece una autentica barbaridad lo que está ocurriendo estos días con este juez.

Creo como el juez Garzón, que investigar los crimenes del franquismo NO (y NO, y NO y mil veces NO) es un delito".

Accediu al text complet al blog de Toni Campos.

Manifest de l'Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire)

Associació d'Antics Militars de la República (Terra, Mar i Aire).
Carrer Provença, 545-544 escala A 1er 2a.
08025 Barcelona.
Telèfon i fax: 93-348.07.35.
E-mail: a.a.m.republica@gmail.com. Web: http://aamr.cat

MANIFEST

L'Associació d'Antics Militars de la República, amb seu a Barcelona, assabentats de les causes iniciades per certs magistrats del Tribunal Suprem contra el Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón Real, manifestem el següent:

Creiem que és necessari que els efectes de les injustícies i greuges comesos pels militars revoltats contra el govern legalment establert amb data de juliol del 1936, així com del règim tirànic que se'n derivà d'aquesta revolta, siguin de la millor forma possible compensats en benefici de les persones que han estat víctimes, així com dels seus familiars.

Com a exemples esmentem la necessària revisió o anul·lació del judici que un tribunal d'excepció va impartir contra el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, degut a les manifestes injustícies comeses en aquest procés, i també la necessària recerca, exhumació i identificació dels cossos dels morts per la repressió perpetrada pel règim franquista, i el seu lliurament als familiars vius, per a la seva nova inhumació o incineració en unes condicions dignes.

Tanmateix, hi ha evidències i testimonis que ens informen de nombrosos delictes perpetrats per les autoritats d'aquest règim tirànic que poden ser qualificats de crims de genocidi o contra la Humanitat, delictes que tenen com a particularitat que no prescriuen, d'acord amb les normatives internacionals. Aquests mateixos tipus de delictes han estat ja jutjats en diferents Estats del món i han causat sentències condemnatòries.

Per la qual cosa, creiem que la labor compensatòria que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, i altres jutges, fiscals, advocats i juristes, puguin fer en aquest sentit esmentat, s'adiu amb el Dret internacional i concorda amb els propòsits fundacionals de la nostra associació.

Demanem, doncs, que el Tribunal Suprem arxivi les causes obertes contra l'esmentat jutge Garzón per tal que aquest pugui continuar amb aquesta labor citada.

A Barcelona, a 21 d'abril del 2010.

Junta Directiva de l'Associació d'Antics Militars de la República.

CCOO de Catalunya convoca els seus afiliats i afiliades a participar en els actes de suport al jutge Baltasar Garzón

CCOO de Catalunya dóna suport a la convocatòria unitària que ha sorgit, a tot l'Estat, d'una iniciativa ciutadana que s'aplega sota el lema "Investigar els crims contra la humanitat no es delicte. Jo recolzo a Garzón". 

Vegeu la convocatòria al web de CCOO.

Grup de ciutadans i ciutadanes "Investigar crims contra la humanitat no és delicte"

Arran de la causa contra el jutge Garzón i perquè creiem que investigar crims de lesa humanitat no és delicte, els ciutadans indignats ens auto-convoquem a través de les xarxes socials d'Internet. 

Aquest fet només ha despertat la consciència col·lectiva de què no s'ha reparat el dany a les víctimes i s'ha volgut deixar els fets en l'oblit. Els ciutadans tenim dret a expressar la nostra opinió de manera lliure, pacífica i democràtica, perquè la sobirania l'exerceix el poble.

No volem obrir ferides, volem tancar-les.

Els atacs a Garzón, per Lluís Biosca

Lluís Biosca, vicepresident de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del franquisme:

"La persecució al jutge Garzón és un intent dels sectors més reaccionaris de la judicatura d'evitar la condemna del franquisme. Però també ha obert una crisi que demostra que la dreta pretén a través d'un sector dels jutges exercir com un poder que decideix al marge i en contra de les institucions democràtiques".

Accediu al web del POR al text complet de la notícia clicant aquí.

Reculls El País: a fondo

Podeu estar al dia de les notícies al respecte de la recuperació de la memòria història i del jutge Baltasar Garzón publicades a El País als següents enllaços: 

"La Recuperación de la Memoria Histórica"

"Baltasar Garzón Real" 

Notícies de l'acte al paranimf de la Universitat de Barcelona

"L'acte de suport a Garzón a Barcelona es converteix en una reivindicació de la democràcia".
El Periódico, 20 d'abril de 2010. Accediu a la notícia.

"La Universidad de Barcelona se vuelca con Garzón". 

Público, 20/04/2010. Accediu a la notícia.

Les paraules de José María Mena, president de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, apunten en la direcció correcta.

Acte d'ICV-EUiA per la dignitat, la memòria i la justícia: solidaritat amb Baltasar Garzón

El dilluns 26 d'abril de 2010, ICV-EUiA organitza l'acte "Per la dignitat, la memòria i la justícia: solidaritat amb Baltasar Garzón" que comptarà amb la participació de l'ex-fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, el diputat i coordinador general d'EUiA Jordi Miralles i el diputat d'ICV Joan Herrera –tots tres signants del nostre manifest–.

L'acte se celebrarà al Centre Cultural Barrades, rambla Just Oliveras, 56, de l'Hospitalet de Llobregat.

Per a més informació consulteu la notícia.

Manifest de les Associacions de la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya i Mallorca respecte a la querella interposada contra els magistrats del Tribunal Suprem

"No estem defensant a un jutge en detriment d'uns altres sinó, simplement, actuant en defensa dels nostres interessos com a víctimes i, a més, en defensa dels interessos generals del nostre poble perquè, d'una vegada per sempre, transitem cap a una autèntica democràcia en la qual la veritat i la justícia estigui per sobre dels interessos polítics dels vencedors i responsables de crims tan greus com les comeses durant el franquisme."

Accediu al text complet del manifest.

CCOO de Catalunya convoca els seus afiliats i afiliades a participar en el actes de suport al jutge Baltasar Garzón

CCOO de Catalunya, com a membre de la plataforma 'Un clam de justícia' ( que aplega a ciutadans i ciutadanes de diferents entitats, associacions i organitzacions amb l'objectiu comú de defensar dels valors democràtics i la memòria democràtica), us convoca a diversos actes de suport al jutge Baltasar Garzón els propers dies 20 i 24 d'abril de 2010. 

Vegeu la notícia. 

ICV se suma als actes unitaris de suport a Baltasar Garzón

La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha avançat avui que se sumarà "amb una àmplia delegació" als actes unitaris de suport a Baltasar Garzón com el que ha organitzat la plataforma "Un clam de justícia" a la concentració de dissabte vinent a la plaça Sant Jaume en suport a Garzón.

Vegeu la notícia.

La crosta Gerard Quintana

El dia 17 d'abril es va presentar el videoclip de Gerard Quintana de la canço "La Crosta" en memòria del nostre passat més recent, a les víctimes de la guerra civil espanyola i del franquisme. És un videoclip on han participat una representació d'entitats catalanes que treballen per la recuperació de la memòria històrica.

Un clam de justícia!: Manifest, convocatòria i adhesions

Plataforma que aplega a ciutadanes, ciutadans i a diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors i la memòria democràtica.

Convocatòria: “L’oblit és un insult a la consciència i a la dignitat humana”
Adhesions

Recollida de signatures

Recollida de signatures de l'Asociación de Familiares de Ejecutados en el Cementerio de Ocaña (AFECO) en favor de les víctimes del franquisme, la llibertat, la democràcia, els drets humans i el jutge Baltasar Garzón.

Si us plau, signeu aquí. 

Iniciativa ciutadana

Tot va començar per la indignació ciutadana que va provocar la decisió del Tribunal Suprem d’acceptar a tràmit les querelles contra el magistrat Baltasar Garzón presentades per el sindicat ultradretà de funcionaris Manos Limpias, la Falange Española y de las JONS i l'entitat Libertad e Identidad.

Aquest fet va provocar l’aparició de nombrosos grups a les xarxes socials de rebuig a la decisió del TS i en suport de Garzón, entre ells "Por la verdadera Justicia, Movamos el país en apoyo al juez Garzón". A la xarxa es va convocar una concentració unitària a les principals ciutats arreu de l’Estat espanyol, i en aquest marc s’inscriu la concentració convocada a Plaça Sant Jaume de Barcelona.